|
NOTA
DELS AUTORS
Quan la
comissió d’exjugadors
i el club em van encarregar la coordinació i la realització del
llibre commemoratiu del cinquantè aniversari de la Damm, vaig
estar molt orgullós i, alhora, conscient de la responsabilitat
que suposava. La primera fita va ser aconseguir un “dream team” perquè tot
sortís com el CF Damm es mereixia. Per ajudar a ordenar, classificar,
investigar, entrevistar, transcriure i redactar la informació que
poc a poc aniria arribant a les nostres mans, no vaig tenir cap dubte,
la periodista Sílvia Sánchez. La constància,
l’ordre i el talent els tenia assegurats. Un cop vaig tenir
el doble pivot vaig buscar la resta de l’equip. Ajudant al mig
del camp, Joan i Oriol Domènech, periodistes d’El Periódico
i del Mundo Deportivo respectivament, dos laterals que han pujat i
baixat sempre que els he necessitat, Francesc Nebot i Juan Barbero,
de central i fent una feina fosca però efectiva Ponciano Díaz,
de lliure i tapant tots el forats Ramon Agenjo, de porter el “Presi” Josep
Barcons. L’equip estava estructurat però faltava el gol,
per les assistències Ramon Armadàs i, quan el zero a
zero semblava inevitable,
Joaquim Maria Puyal ha rematat alguns dels “melons” que li hem
enviat marcant el gol de la victòria.
Tant la Sílvia com jo hem seleccionat
la informació amb un criteri històric i periodístic,
valorant la importància dels fets i dels títols en relació al
conjunt de la història de l’entitat. Som conscients que és
impossible plasmar en aquestes pàgines cinquanta anys d’història
amb tota mena de detalls, però hem intentat que no falti cap
fet important i que la narració sigui el més acurada
i exacta possible sense distorsionar en cap moment la realitat. Per
fer-ho ens hem ajudat d’entrevistes personals amb antics jugadors
i entrenadors del club que amb el seu material i la seva memòria
han fet un esforç per recordar el seu pas per la Damm fins
i tot després de més de quaranta anys.
Sempre hem consensuat els criteris
de selecció tant amb el club com amb la comissió d’exjugadors,
conjugant el criteri històric del fet amb la importància
futbolística. Sabem positivament que per a cadascú la
seva temporada o el seu equip són el més important,
però nosaltres, sota una visió genèrica, hem
inclòs en aquesta obra els fets més destacats tant des
del punt de vista futbolístic com social.
En la trobada d’exjugadors es
va demanar la col·laboració de tothom per recopilar
material tant per a la realització del llibre com per a l’exposició retrospectiva
de l’entitat. La majoria de les fotos i retalls de diaris que
apareixen en aquest llibre provenen de cessions de persones que, en
un moment o altre de la seva vida, ha format part del CF Damm. Però amb
tot això no n’hi ha hagut prou. La tasca de recerca i,
en molts casos, de comprovació de les dades, ha estat molt
llarga i costosa. Un petit exemple és el cognom del mític
entrenador de la final del 67, Ricardo Torras, el cognom del qual
apareixia a tots els diaris de l’època escrit amb “e” (Torres).
El fet que el seu nét jugués al club durant uns anys
ens va servir per veure que a la seva fitxa, el cognom estava escrit
amb “a”, per la qual cosa ho vam consesuar amb la seva
família que ens va confirmar que la forma correcta del cognom
de l’entrenador era Torras – quan el llibre ja estava
pràcticament arribant a la seva fi –.
Aquest és només un petit
exemple de la dificultat que ha suposat la realització d’aquest
llibre i, a la vegada, és un prec de disculpa per si algun
fet, nom, cognom, data o qualsevol altre aspecte del llibre no té l’exactitud
que, de ben segur, nosaltres preteníem.
Un dels objectius que perseguíem
amb el llibre era mostrar, ni que fos de manera testimonial, totes
les persones que han passat pel club en algun moment de la seva etapa
futbolística. Volíem fer un llistat amb els noms de
tothom i d’aquesta tasca s’ha ocupat l’exjugador
Ponciano Díaz. La seva feina ha estat digne d’elogi.
La revisió de més de cent mil fitxes per localitzar
jugadors va ser interrompuda per l’Arxiu Nacional de Catalunya
que, basant-se en la llei actual, no va permetre que seguíssim
revisant les fitxes en considerar que es vulnerava la privacitat de
les dades que en elles hi sortien. Tot i no haver completat la feina
començada, Ponciano va seguir revisant material a través
de diferents fonts fins arribar a aconseguir el llistat que apareix
al final d’aquest llibre.
Per acabar aquesta nota, volem agrair
la confiança de la comissió d’exjugadors, del
club i de la fundació així com la col·laboració desinteressada
de molts amics del CF Damm. Les opinions envers el club, de les personalitats
més importants del món del futbol, tant en l’àmbit
català com espanyol, ens ha de fer sentir orgullosos d’haver
format part d’un col·lectiu tant especial.
L’essència del futbol
està en la gent jove i el CF Damm, durant cinquanta anys, ha
mantingut viva la il·lusió de milers de nois per jugar
i fer-ho bé, amb respecte i companyonia envers els altres.
Fàcil és escriure-ho, però molt difícil
d’acomplir durant tant de temps amb l’objectiu que es
van fixar un grup de treballadors, personalitzats en la figura de
Josep Barcons i amb el suport incondicional d’una empresa exemplar,
que era el de servir a l’esport català des de les seves
arrels.
|
